Dia i hora: 18 de maig a les 6h. Dificultat: Alta
Sortim amb cotxe des de la zona esportiva fins a Can Massana.
Caminarem de Can Massana al Monestir.
Distància: 14 Km. Desnivell acumulat: 1138 (pujada) 1146 (baixada).
Cal portar esmorzar i aigua. És interessant portar un impermeable.
Perfil del recorregut:
http://perso.wanadoo.es/antoniplanasvila/Montserratintegral/ressenya.htm
1 comentari:
Es diumenge 18 de maig, 6 del matí, tot just comença a clarejar, un grup de gent ens trobem a la zona esportiva, badalls i mes badalls i tot per anar a caminar “de boixos”. Tot seguit partim i mitja hora mes tard ens retrobem a Can Massana. Primera postal, la cara nord es un mar de núvols, que s’extén fins el prepirineu. Traslladem els cotxes i a un quart de vuit comencem a caminar, de primer una suau però prolongada pujada per el GR un tros més enllà girem a l’esquerra per agafar un PR, seguim pujant però ara per camins més estrets i corriols. La primera grimpada, arribem a dalt entre esbufecs i risses, reagrupem i continuem fins el refugi, aquí poc soroll a dins hi ha gent que dorm, al final el nostre soroll els desperta tot just son les vuit. Fins ara tot ha estat pujar continuem mitja hora més de cara amunt fins a coll de Porc, punt a on havíem d’esmorzar, sorpresa una cursa popular i a muntat un control i decidim continuar. Un tros mes endavant trobem un lloc prou ample i amb magnifiques vistes al oest (Anoia) per parar a esmorzar i fer algunes fotos, encara no tenim clar el que ens espera. Tot just desprès d’esmorzar entre pujades i baixades comencem a trobar els primers corredors en sentit contrari però també les primeres lloses de pedra que em de grimpar i sobretot desgrimpar que amb les botes enfangades us puc assegurar que rellisquen de valent, no son d’estranyar els primers cops de cul i les risses per aquests, per uns insta’ns perdem el camí sort del Salvador que s’ha n’adona. Cada cop be mes gent de cara, una desgrimpada amb corda inclosa “mes risses”, i a partir d’aquí puja que puja fins a arribar al Montgros som a 1107 mts. d’alçada tot i una mica de boira la vista es esplèndida i no falta la foto de rigor, continuem ara venen canals estretes i relliscoses de baixada, aquí els cops de cul es comencen a transformar en alguna rebolcada, i cada cop sovintegen més ja no riem tant com en les primeres relliscades, daven d’estar cansats, desprès de molt baixar trobem un retol ha on es pot llegir St. Jeroni 950 mts. això si tots de pujada i quina pujada estem pràcticament tres quars d’hora arribem a dalt esgotats. UN cop al pla dividim el grup uns inicien la baixada i d’altres fem els 200 esgraons que ens separen del cim 1237 mts. d’alçada. A dalt més fotos tot just deu minuts per contemplar el paisatge i recuperar forces, i iniciem els més de tres km de baixada i 1300 esgraons fins al monestir, un cop allà una cervesa ben fresca a la qual ens convida un giri comprem fem les compres coques, formatges, mel, mató... i tornada a Sant Sadurní quan arribo a casa son les tres de la tarda i no m’han esperat per dinar.
Una sortida més dura del que estem acostombrats, però que jo recomano a tothom.
Publica un comentari a l'entrada